Sota la pluja d'estimar-nos



Aviat els nostres paisatges de dins
es barrejaran amb els de fora.
La distància que ara ens és aire
es farà terra de camps
oberts.

Pel camí
haurem deixat anar el vestit de la incertesa.

I quan ens mirem,
sabrem quantes flors han nascut
sota la pluja d'estimar-nos.


Avançarem plens de les seves flors

... les abraçades d'aire tenen el poder
de no desfer-se mai.
Aquests dies, en què moltes ànimes precioses ens han deixat,
en què molts cors han enyorat
donar-los la mà,
la presència,
en el seu darrer sospir
i molts altres cors no podem estar
físicament abraçant-vos el dol,
el silenci,
el silenci com a vol junts,
ens omple de totes les paraules
i de l'Amor, que no en precisa.
Res serà com abans.
Però en les seves absències sempre hi haurà un camp obert
i compartit
entre nosaltres.
I avançarem plens de les seves flors


La cultura és camí

La cultura és camí.
És abraçada oberta.
És ser lliure i fer sentir lliure a qui la viu.
En aquests moments tan vitals,
on una cançó, una pintura, un poema, una artesania, una fotografia, una pel•lícula o una dansa
estan teixint ponts entre cors dins la incertesa,
cuidem la seva llum.
El seu batec.
La nostra llibertat.
Totes les estructures estan caient.
El sistema s'està apagant.
I en el nou món,
les arts, la creativitat i la imaginació
són claus,
dins cada una i cada un de nosaltres
per reinventar-nos
i sobretot, cuidar la veu salvatge
de dins.
No es pot apagar una mirada, un moviment lliure del cos, un llenguatge, un cant.
Però les mirades, els moviments, els llenguatges, els cants
sí que poden
transformar el sistema
senzillament, sent.
Senzillament,
brillant.
Com va dir Einstein, "en moments de crisi, la imaginació és més important que el coneixement".
Avancem. Nuus. I lliures


*Gràcies a totes i tots

els que cuideu i cultiveu l'essència de la cultura.
A cada instant

A vegades, amb la quietud: tot

... Tan lluny com abraçar lentament als que estimes
i recórrer, en un obrir i tancar d'ulls, boscos, mars i camins silvestres 

Aire

Niuem-nos
i que el bosc de dins
ens dugui
fins cada cor, 
fins cada somni. 

La distància tan sols és aire*

Brolla un nou món



Imaginem que se'ns està donant l*oportunitat de brollar un nou món.
Que en aquest "confinament", la llar de dins se'ns fa més i més ample.
I que en el silenci, ens som llarga abraçada.
Sentim com, en mig de la incertesa,
la vida, la preciosa mare Terra, l'aire, els animals, cada arbre, el camí que recorrem... ens miren profundament als ulls. Com a humanitat. I ens diuen, 'mai hem deixat de confiar en vosaltres'.
Visquem, junts, com tenim l'oportunitat de mudar de punta a punta el planeta.
El sistema caduc tremola. Alimenta la por.
Però nosaltres, vam néixer alats.
Avancem amb l'essència nua.
I teixim amor.